miércoles, 11 de junio de 2014
UN PAÍS GELAT
Els temors per aquesta assignatura començaren l’any
passat ja, quan les alumnes que ara fan tercer ens parlaven de la representació
que preparaven, i que posteriorment haurien de representar davant dels infants.
Però l’any passat ho veiem un poc llunyà, fins que no ha arribés el nostre
moment no ens ho plantejaríem seriosament.
El primer dia de classe en presentaren l’assignatura, i
ens explicaren el que havíem de fer. Poc a poc, ens vàrem posar a preparar el
guió de l’obra i les cançons d’aquesta, i a la vegada, també anàvem fent el
material i les disfresses necessàries. A mesura que passaven els dies, l’obra
anava agafant forma, però encara quedava molta feina per davant.
Passaven els dies, i el moment de representar l’obra
estava cada vegada més a prop, per tant, tocava començar amb els assaigs. Al
començar-los, varen començar a sorgir també alguns problemes, haguérem de
canviar algun dels diàlegs, i perfilar alguna cançó. Però amb els consells i
l’ajuda dels professors, ho portàrem endavant i finalment, tinguérem l’obra a
punt pel dia de la representació.
Quan per fi arribà el dia esperat, els nervis
s’apoderaren de mi, i tot i tenir clar el que havia de dir, el que havia de fer
i com ho havia de fer, estava molt més nerviós que si m’hagués hagut de
presentar a un examen escrit. El fet de representar-ho davant més de cent
infants era el que em preocupava, ja que els nens són molt sincers i si no els
agradava l’obra ho farien saber. Però finalment, quan ho tinguérem tot
enllestit, realitzàrem la nostra representació, i aquesta va agradar als
infants i ens va sortir tot bé.
Com a grup, he de dir que podem estar contents amb la
tasca que hem realitzat, ja que per no ser professionals en l’àmbit de la
representació escènica ens ha sortit una obra prou bona, i ho hem fet el millor
que hem pogut. A més, m’agradaria dir també que em sembla que he tingut un grup
de treball immillorable, tots hem participat molt i hem fet tot el possible per
a que sortís bé. He de dir també, que en aquest grup hi ha hagut un ambient
molt acollidor, amb molt companyerisme i molt bona relació entre tots, el que
ha fet que aquesta feina sigui més fàcil de realitzar, i si no més fàcil fer-la
més bona de dur endavant.
Com a conclusió general, m’agradaria dir que, encara que hi
ha hagut moments molt estressants, moments en que he passat molts nervis, i
moments difícils, ha estat una tasca amb la realització de la qual he gaudit
molt. I també hi ha hagut moments bons i molt divertits, que són amb els que em
quedo, i que estic segur que mai m’oblidaré d’ells. Ha estat una experiència
que mai havia viscut, i que no m’importaria tornar a viure alguna vegada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

