UN PAÍS GELAT

Els temors per aquesta assignatura començaren l’any passat ja, quan les alumnes que ara fan tercer ens parlaven de la representació que preparaven, i que posteriorment haurien de representar davant dels infants. Però l’any passat ho veiem un poc llunyà, fins que no ha arribés el nostre moment no ens ho plantejaríem seriosament.

El primer dia de classe en presentaren l’assignatura, i ens explicaren el que havíem de fer. Poc a poc, ens vàrem posar a preparar el guió de l’obra i les cançons d’aquesta, i a la vegada, també anàvem fent el material i les disfresses necessàries. A mesura que passaven els dies, l’obra anava agafant forma, però encara quedava molta feina per davant.

Passaven els dies, i el moment de representar l’obra estava cada vegada més a prop, per tant, tocava començar amb els assaigs. Al començar-los, varen començar a sorgir també alguns problemes, haguérem de canviar algun dels diàlegs, i perfilar alguna cançó. Però amb els consells i l’ajuda dels professors, ho portàrem endavant i finalment, tinguérem l’obra a punt pel dia de la representació.

Quan per fi arribà el dia esperat, els nervis s’apoderaren de mi, i tot i tenir clar el que havia de dir, el que havia de fer i com ho havia de fer, estava molt més nerviós que si m’hagués hagut de presentar a un examen escrit. El fet de representar-ho davant més de cent infants era el que em preocupava, ja que els nens són molt sincers i si no els agradava l’obra ho farien saber. Però finalment, quan ho tinguérem tot enllestit, realitzàrem la nostra representació, i aquesta va agradar als infants i ens va sortir tot bé.

Com a grup, he de dir que podem estar contents amb la tasca que hem realitzat, ja que per no ser professionals en l’àmbit de la representació escènica ens ha sortit una obra prou bona, i ho hem fet el millor que hem pogut. A més, m’agradaria dir també que em sembla que he tingut un grup de treball immillorable, tots hem participat molt i hem fet tot el possible per a que sortís bé. He de dir també, que en aquest grup hi ha hagut un ambient molt acollidor, amb molt companyerisme i molt bona relació entre tots, el que ha fet que aquesta feina sigui més fàcil de realitzar, i si no més fàcil fer-la més bona de dur endavant.

Com a conclusió general, m’agradaria dir que, encara que hi ha hagut moments molt estressants, moments en que he passat molts nervis, i moments difícils, ha estat una tasca amb la realització de la qual he gaudit molt. I també hi ha hagut moments bons i molt divertits, que són amb els que em quedo, i que estic segur que mai m’oblidaré d’ells. Ha estat una experiència que mai havia viscut, i que no m’importaria tornar a viure alguna vegada.