Al llarg d'aquest
tema es tracten els processos
cognitius i afectius que intervenen en el procés d'aprenentatge, a més, de la
importància que tenen els adults en aquests.
Per a començar, es
parla de l'atenció, un procés que incrementa el grau d'activació o alerta en el
nen, i facilita l'entrada d'informació que posteriorment haurà d'estructurar.
En l'atenció hi influeixen els factors fisiològics, com el cansanci o la
fatiga, o les causes escolars i extraescolars. Com a mestres hem de tenir en
compte tot allò que està en les nostres mans per a fomentar aquesta atenció, i
que els nens la vagin madurant. Hem d'utilitzar metodologies adequades i
adaptades a les necessitats dels intants, hem d'emprar materials apropiats,
realitzar activitats motivadores i que cridin l'atenció als infants... A banda d'això, hem de reflexionar sobre tot
el que realitzem a l'aula, i en adonar-nos que l'atenció dels infants no és com
hauria de ser, ens hem de plantejar si estem fent el correcte, o si estem creant
situacions que propicien la fatiga dels infants.
Atkinson i
Shiffrin són els models més representatius de la memòria, un altre procés
cognitiu que es tracta al llarg d'aquest tema. La memòria és la capacitat
mental que possibilita a una persona registrar, conservar i recordar les seves
experiències. La memòria és un factor que juga un paper molt important en el
procés d'ensenyament-aprenentatge, i per tant, s'ha de treballar al màxim per
desenvolupar-la el millor possible. Podríem dir, que aquesta memòria s'ha
treballat correctament, quan podem traslladar la informació apresa a llarg
termini, podent-la recuperar quan ens sigui necessàri. Com a docents, ens hem
de plantejar si la nostra feina ajuda a desenvolupar aquesta memòria
adequadament. Per a fer-ho hem de presentar materials significatius per als
infants, implicar als nens en el procés d'aprenentatge, localitzar l'atenció en
aspectes importants de la tasca, exercitar la recuperació a l'aula, relacionar
la informació...
D'altra banda, i
com a darrer procés cognitiu, es fa referència a la intel·ligència. Aquesta ha
evolucionat molt en el món de la educació, durant molt temps es va entendre com
un procés estàtic, encara que en els últims anys aquesta concepció ha canviat.
La teoria de Gardner de les intel·ligències múltiples ha influit molt en les
escoles, i en la concepció de la intel·ligència. Sota el meu punt de vista,
l'entorn i el context social influeixen en gran mesura a la intel·ligència, i
això fa que alguns infants la desenvolupin més que altres, o més aviat. Per
aquest motiu, desde l'escola hauríem de crear un entorn en el que tots els nens
puguin desenvolupar al màxim la seva intel·ligència, i a més, hauriem de donar
l'oportunitat de treballar i desenvolupar les vuit intel·ligències de les que
ens parla Gardner.
Pel que fa als
processos afectis, és molt important que els tinguem en compte desde l'escola,
i a més que els treballem de la millor manera possible. Per a començar, es
parla de la personalitat com a primer procés afectiu. No cal dir, que dintre
d'un aula hi trobarem nens amb personalitats molt diferents, i fins i tot
oposades, amb diferents ritmes d'aprenentatge, i diferents nivells de
desenvolupament, i com a mestres, els haurem de tenir en compte a tots
respectant-los i afavorint al màxim el desenvolupament de cadascun. Com a
docents, hem de crear un clima de seguretat emocional dins l'aula,
proporcionant moments de disponibilitat per a tots els infants, de manera
individual i grupal, per a que tots se sentin atesos i integrats dins el grup.
D'altra banda,
també es parla de la motivació com a altre procés afectiu. La motivació implica
tenir interès i iniciativa cap a la tasca, atenció i persistència continuada,
entre altres coses. La motivació, igual que la personalitat, és un procés
individual i diferent en cada nen, per tant, com a mestres hem de donar el
temps i el camí adequat per a cada infant a l'hora de realitzar una tasca.
Com a conlusió,
m'agradaria dir que tant en els processos cognitius com en els processos
afectius hi influeixen en gran mesura els adults, la societat en general. Per
aquest motiu, com a docents hem de respectar les inidvidualitats de cada
infant, ajudant a desenvolupar al màxim tots aquests processos, però a més, hem
d'intentar concienciar a les famílies i a la societat en general de la seva
importància en el desenvolupament dels infants, i fer-los particeps actius de
l'aprenentatge dels nens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario