REFLEXIÓ 4: FACTORS INTERPERSONALS IMPLICATS EN EL PROCÉS D'ENSENYAMENT – APRENENTATGE

 Aquesta és la reflexió del darrer tema de l'assignatura de psicologia de l'educació. En aquest tema es tracten els factors interpersonals implicats en el procés d'aprenentatge. La interacció mestre-alumne és el primer al que es fa referència en aquest tema. Com a mestres, dintre d'aquesta interacció i basant-nos en el procés d'aprenentatge, hem de tenir en compte que és molt important despertar la curiositat en els infants, que se sentin motivats i mantinguin l'interès cap a l'activitat. No cal dir, que no és una tasca senzilla, però hem de cercar les estratègies necessàries per a aconseguir-ho.

Un altre punt important del tema són les expectatives del mestre, és a dir, el que cada mestre espera dels seus alumnes. Dins aquest àmbit, el que em sembla molt important comentar fa referència a les primeres impressions que s'emporten els mestres a l'inici del curs, i que sovint, aquestes primeres impressions es converteixen en etiquetes que acaben perdurant al llarg de tot el curs escolar. Aquestes etiquetes solen tenir un càracter negatiu, i sempre hem d'evitar etiquetar els infants, ja que, com he dit anteriorment, aquesta etiqueta pot venir donada per una primera impressió, molt probablement equivocada, i que arrossega l'infant, afectant-lo sense cap dubte.

Pel que fa al mestre en concret, hauria d'intentar definir un rol, cosa bastant difícil de realitzar a curt termini, però amb el temps i l'experiència hem d'intentar treballar seguint una metodologia motivadora, que considerem adequada. És molt important que els mestres estiguem en formació contínua per a no quedar-nos estancats, i a més, és interessant que ens autoavaluem, i que també ens deixem avaluar pels altres, buscant sempre millorar com a professionals. Els mestres han de tenir una eficàcia com a professionals de l'educació que són, aconseguir-ho no és un fet senzill, però amb interès, experiència i formació ho poden aconseguir.

D'altra banda, al tema també es tracta la interacció alumne – alumne, i dins aquest apartat s'obre el debat en relació a aquelles famílies que decideixen educar els seus fills a casa. Sota el meu punt de vista, aquest fet pot ser molt positiu, si els pares fan una bona feina, i cobreixen totes les necessitats dels infants, o molt negatiu, si es dona el cas contrari, i els pares no desenvolupen al màxim les capacitats dels infants. També cal comentar, que encara avui dia, hi ha centres d'educació infantil que deixen bastant que desitjar, i que si els pares saben com educar els fills en tots els sentits, pot ser no sigui tan mala idea.

Per anar finalitzant aquesta reflexió, m'agradaria comentar la importància que tenen les families en l'àmbit escolar. El treball col·laboratiu amb els pares és molt important, tant per als infants, com per als mestres i el centre en general. Per a que aquest treball amb les families es porti a terme, el centre i el mestre han de posar molt de la seva part, i fomentar l'interès per part de les families. No hi ha cap dubte, que una bona feina amb les families enriqueix el centre, i beneficia a totes les parts.

Com a conlusió general, d'aquesta reflexió i de les anteriors, m'agradaria dir que l'assignatura de psicologia ha estat molt enriquidora per a mi. Com vaig dir al principi, és una assignatura a la que tinc respecte, ja que la veig bastant densa, però a la vegada em sembla una de les assignatures més interessants que hem fet fins al moment, i que ens serà molt útil per a desenvolupar-nos com a vertaders professionals. Gràcies a aquesta assignatura tenim una concepció de l'educació infantil que molta gent no té avui dia, i ens fa plantejar aspectes molt importants sobre el futur de l'educació. Crec que el fet de ser mestre és totalment vocacional, i si no t'agrada aquesta professió no realitzaràs la teva feina adequadament, afectant això a tots els infants que “passin per les teves mans”. Per tant, el primer que ens hem de plantejar és si realment volem ser mestres. Jo ho tinc clar!